MAIG: LA CONSAGRACIÓ DE L'ENTRESTAClÓ
Compartir
Va arribar el maig.
Una cosa que em repeteixo cada mitja hora perquè, honestament, encara no m'ho acabo de creure. El maig arriba amb aquesta certesa absoluta que la primavera ja no és discutible ni reversible. I en el meu cas, a més, tanca amb el meu aniversari, una data que sempre he viscut com una petita porta oberta cap a l'estiu moral.
Aquest estiu que encara no ha arribat del tot, perquè el calendari insisteix que hi falten setmanes, però que ja sembla estar aquí en els capvespres llargs, en la calor del migdia, en les ganes de plans, de platja, de sortides al sol i de vestir-nos amb una altra lleugeresa.
L'estiu, de vegades, arriba abans al cor que al calendari.
I enguany el maig comença fort. Comença amb el Dia del Treballador, que cau en divendres i obre un d'aquests caps de setmana que ja neixen amb vocació de petit parèntesi. I per si això no fos prou, es corona amb el Dia de la Mare, una data que representa tantes de les nostres clientes: mares, filles o totes dues coses alhora.
Una data per celebrar, per agrair, per acompanyar... i també, per què no dir-ho, per mimar-se una mica.
Perquè hi ha regals que vénen de fora i d'altres que neixen d'una mateixa. Aquest autoregal tan encertat, aquest mim en forma de brusa nova, de faldilla vaporosa o de vestit especial que no només celebra l'estil, sinó també el dret a viure amb intensitat l'arribada dels dies més llargs de l'any.
Els dies en què comença a venir de gust trepitjar l'herba amb els peus descalços, preparar un ram de flors silvestres durant un passeig pel camp, improvisar un dinar al sol o allargar la sobretaula fins que la tarda es torna daurada. Moments senzills, gairebé domèstics, però profundament feliços. Moments que el maig comença a retornar-nos com si els hagués estat guardant durant tot l'hivern.
Sí, ho sabem molt bé: fins al quaranta de maig no et treguis el saig. I encara que moltes portem setmanes pensant que la calor ja està instal·lada, el maig encara ens demana una mica de prudència. És un mes preciós, d'aquells que convé viure dia a dia, assaborint els seus canvis sense córrer massa cap al que encara no ha arribat.
Perquè el maig no és només l'avantsala de l'estiu. El maig és primavera en estat pur.
És el moment ideal per fer aquest segon canvi d'armari: deixar enrere les mànigues llargues d'alt gramatge, les jaquetes encoixinades, els texans més foscos i tot allò que ja pesa visualment. Però sense guardar del tot les capes. Perquè a la ciutat, especialment quan comença la calor, convivim amb dues realitats: el carrer i els interiors climatitzats com si fossin petites cambres frigorífiques.
Moltes m'ho dieu cada any: “Marta, a l'oficina em gelo al juliol i agost”.
I us entenc perfectament. Durant els meus anys al tròpic sempre portava una jaqueta d'emergència al cotxe. Perquè podies entrar a qualsevol lloc on, mentre fora l'asfalt cremava, a dins algú havia decidit posar l'aire condicionat a setze graus.
Així que sí, anem directes a la calor. Però els contrastos no desapareixeran.
Per això el maig demana un armari més lleuger, més fresc i més lluminós, però també intel·ligent. És moment de deixar en primera línia les peces marineres, els lins, els cotons, les camises de màniga curta, les faldilles amb vol, els vestits fluids i tot allò que ja ens parla d'estiu. Però convé tenir a prop també un càrdigan fi, una parca lleugera, una caçadora denim o un blazer de lli o cotó.
Seguirem vestint per capes. Més fresques, més suaus, més lliures, però capes al cap i a la fi.
Potser un dels canvis més bonics del maig sigui l'arribada de la sandàlia. Els peus, després de mesos captius entre ballarines, vambes, botins i merceditas, comencen a reclamar la seva llibertat. I amb ells arriba també una altra manera de caminar, de vestir i de sentir la temporada.
El maig ens convida a canviar el gramatge de l'armari i també l'ànim. El punt de lli, el cotó, les faldilles vaporoses, els vestits que es mouen amb el cos, les camises que amb prou feines freguen la pell, les sandàlies i els barrets comencen a ocupar el seu lloc natural.
Sí, és primavera. Però el compte enrere cap al solstici ja ha començat.
I potser per això el maig té alguna cosa tan especial: perquè no ens exigeix córrer cap a l'estiu, sinó preparar-nos per rebre'l. Amb calma, amb bellesa, amb sentit pràctic i amb aquesta barreja d'il·lusió i prudència que tan bé coneixem les dones que valen per dues.
El maig és la consagració de l'entretemps. El moment més bonic de l'any per a les que adorem vestir-nos per capes, jugar amb els teixits, alleugerir colors i sentir que cada dia porta una petita promesa de llum.
Saber gaudir-ne, com gairebé tot el que importa, és qüestió d'actitud.
6 comentaris
Esto es exactamente lo que me gusta de Marta Folch: no solo vendéis ropa, ayudáis a entender cómo llevarla.
Lo de ‘’hasta el cuarenta de mayo…’ es mi vida 😂 Cada año guardo las chaquetas demasiado pronto y luego me arrepiento.
Leyéndote me pasa lo de siempre: acabo pensando ‘tengo que pasar por la tienda’. Tienes una manera de explicar la ropa que hace que apetezca vestirse mejor.
Totalmente de acuerdo con lo de las capas. Salgo de casa con calor, entro en la oficina y me congelo. ¿Qué chaquetita fina recomiendas para llevar siempre en el bolso?
Qué bonito, Marta. Me ha encantado leerlo.